dimarts, 13 de novembre de 2012

Pánico en el distrito 18


Pánico en el distrito 18 és una joia que tinguerem el gran privilegi de vore fa poquet. És una pel·lícula del valencià Antonio Aguilar, rodada a la València dels anys vuitanta de forma apoteòsicament amateur. Va de quinquis, putes i venjança a base de tirs, es a dir la temàtica habitual vuitantera.

Tot en ella rebosa un cutrisme superlatiu; les interpretacions son vanguardistes, amb actors que no saben on mirar i que pensen en veu en off durant interminables minuts i la història només pot ser intuïda si tens molta imaginació perquè els personatges fan coses absurdes i la narració avança caòticament qual pilota de pinball atrapada en els flippers. Però precisament per eixos defectes, esta pel·lícula fa molta risa. És perfecta per a vore-la entre amics i partir-se el cul d’ella.

I es que Panico en el distrito 18 et regala moments de gran ridícul. Per exemple, hi ha una escena on un inspector de policia vestit amb polo lacoste de ratlles li pega una intragable brasa durant 10 interminables minuts al protagonista. Però acte seguit, a la següent seqüència, contemplem atònits com un altre policia (este amb gavardina) agarra al protagonista per banda i li pega LA MATEIXA BRASA!, copiada línia per línia de diàleg!.

Una altra escena bestial és un flashback intercalat per que si en forma de somni (com no!). Ens mostren a la protagonista en la dutxa sense cortina ni res. De sobte la xicona es veu misteriosament impel·lida a fregar-se i refregar-se les mamelles amb gran ànsia mentre s’ensabona. Per acabar-ho d’adobar apareix un assassí encaputxat que vigila la xicona des de la porta, però clar, en vista de l’espectacle l'assassí decideix postergar el seu assassinat fins que la xicona acabe de refregar-se!. Quin assassí podria resistir-se!

I la meua seqüencia preferida; El protagonista irromp en plan justicier en un casal faller on es refugien dos villans amb la intenció de pegar-los dos tirs. El primer macarra opta per un pla molt extrany per a fugir: se’n va "a pecho descubierto" de cara al nostre heroi, i clar, degut a la seua tàctica estúpida, s'endú els dos tirs. Però el segon bandarra trama un pla molt més elaborat, es tira a terra i s'amaga la cara entre les mans fent-se el mort. Tal demostració d’imbecilitat te la seua recompensa i aconsegueix confondre al nostre heroi que el deixa allí tirat sense disparar-li. Es coneix que pensava que l’havia mort del susto.

Bé, vos diriem que la vegereu però segurament no podreu, perquè no crec que estiga disponible ni en la cova de les meravelles d’Ali Baba, tot i això si alguna vegada vos cau a les mans, prepareu-se a gaudir d’una cosa molt gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada