Empusa

-“En esta pel·lícula pense fer el que m’isca dels ous!”- Diuen que Paul Naschy no deixava de cridar això mentre gravava Empusa. I vist el percal, no podria haver-ho dit millor. La seua obra pòstuma és una rallada tan bestial que no podia haverse gestat en altre lloc que en el seu paquet.

Tot en esta pel·lícula és pur anticinema, si ho havera fet Goddard o Truffaut ara parlariem d’una pel·lícula de llenguatge avantguardista i de deconstrucció de la narració cinematogràfica.

Com en les grans pel·lícules de la Nouvelle Vaghe, a Empusa, durant hora i mitja, no passa res en absolut, però quasi que millor, perquè quan passa te tan poc de sentit que l’espectador no sap molt bé si ha passat o ha tingut un deja vu. Aquesta és una pel·lícula que t’anestesia amb la seua hiperabsurditat majestàtica.

Pels forats del guió podria passar un mamut adult i tota la seua família en fila india, els diàlegs son una eterna col·lecció de brases engarçades com a perles d’un collar fantàstic i les xarrades es succeeixen davant els teus atònits ulls mentres desisteixes d’intentar explicar-te el que esta passant.

Però Empusa és brutalment divertida i deixa moments -i frasses- gravades a foc en la ment de l’espectador. Les escenes de risa donen risa, però és que les serioses, donen més risa encara!.

En fi, pura poesia en moviment, la màgia del cinema!.

Els homes llop no moren mai... Auuuu!.

Insectula

Bé, la cosa comença a posar-se seria.

Açò és Insectula, una pel·lícula actualment en fase de rodatge que promet més que moltíssim!.

La història ens conta la invasió d’un extraterrestre en forma de mosquit del tamany d’un autobús. El bitxo, com no podia ser d’altra manera, s’alimenta de la sang de les persones i desencadenarà una batalla de magnànimes conseqüències. En meitat d’este cocktel trobem al típic doctor sonat amb problemes de socialització que intentarà ajudar a la bestia en la seua neteja de la humanitat mentre que un cutríssim agent del govern lluitarà a favor dels bons.

Però com podeu vore en el trailer, hi ha molt més que tot això; bitxos de totes les formes i tamanys recorren la peli matant a tot el món en abominables efectes CGI, els diàlegs estan escrits per Satanás en persona des del punt més obscur de l’infern i les situacions còmiques i ridícules –veure el mostatxo del protagonista- son la tònica general del film.

És autèntica Sèrie B  sense pal·liatius ni subterfugis, orgullosa i amateur, homemade i descarada, desenfrenada i sincera.

Si no passa res estarà acaba a la primavera de 2013. I podeu estar segurs de que vendrem la nostra ànima al dimoni per a que la pugueu vore en el CIM que vé!.

Aneu fent-se fans...

http://www.insectula.com/
http://www.facebook.com/insectulamovie

Pánico en el distrito 18

Pánico en el distrito 18 és una joia que tinguerem el gran privilegi de vore fa poquet. És una pel·lícula del valencià Antonio Aguilar, rodada a la València dels anys vuitanta de forma apoteòsicament amateur. Va de quinquis, putes i venjança a base de tirs, es a dir la temàtica habitual vuitantera.

Tot en ella rebosa un cutrisme superlatiu; les interpretacions son vanguardistes, amb actors que no saben on mirar i que pensen en veu en off durant interminables minuts i la història només pot ser intuïda si tens molta imaginació perquè els personatges fan coses absurdes i la narració avança caòticament qual pilota de pinball atrapada en els flippers. Però precisament per eixos defectes, esta pel·lícula fa molta risa. És perfecta per a vore-la entre amics i partir-se el cul d’ella.

I es que Panico en el distrito 18 et regala moments de gran ridícul. Per exemple, hi ha una escena on un inspector de policia vestit amb polo lacoste de ratlles li pega una intragable brasa durant 10 interminables minuts al protagonista. Però acte seguit, a la següent seqüència, contemplem atònits com un altre policia (este amb gavardina) agarra al protagonista per banda i li pega LA MATEIXA BRASA!, copiada línia per línia de diàleg!.

Una altra escena bestial és un flashback intercalat per que si en forma de somni (com no!). Ens mostren a la protagonista en la dutxa sense cortina ni res. De sobte la xicona es veu misteriosament impel·lida a fregar-se i refregar-se les mamelles amb gran ànsia mentre s’ensabona. Per acabar-ho d’adobar apareix un assassí encaputxat que vigila la xicona des de la porta, però clar, en vista de l’espectacle l'assassí decideix postergar el seu assassinat fins que la xicona acabe de refregar-se!. Quin assassí podria resistir-se!

I la meua seqüencia preferida; El protagonista irromp en plan justicier en un casal faller on es refugien dos villans amb la intenció de pegar-los dos tirs. El primer macarra opta per un pla molt extrany per a fugir: se’n va "a pecho descubierto" de cara al nostre heroi, i clar, degut a la seua tàctica estúpida, s'endú els dos tirs. Però el segon bandarra trama un pla molt més elaborat, es tira a terra i s'amaga la cara entre les mans fent-se el mort. Tal demostració d’imbecilitat te la seua recompensa i aconsegueix confondre al nostre heroi que el deixa allí tirat sense disparar-li. Es coneix que pensava que l’havia mort del susto.

Bé, vos diriem que la vegereu però segurament no podreu, perquè no crec que estiga disponible ni en la cova de les meravelles d’Ali Baba, tot i això si alguna vegada vos cau a les mans, prepareu-se a gaudir d’una cosa molt gran.

CIM playground

Bueno, pues açò és el Blog del C.I.M, el "Festival de Cinema de Merdè de Sueca". Des d'ací desgranarem tota la cutrecinefília que anem vegent i vos anirem preparant per a les properes edicions del vostre cutrefestival.

En principi tenim pensat criticar películes d'eixes que no gosarieu vore si no tinguereu la salut mental pertorbada, però també vos anirem posant en situació de les novetats que anem preparant i de qualsevol noticia que mos pegue per ahí.

Pues això, obriu els ulls, les orelles... i el cul!