dijous, 24 de gener de 2013

Zombie Ass


No podem oblidar-nos de les pel·lícules que es fan a Japó, i en aquest cas, com en molts altres altres, allí trobem visions extremadament estranyes del cine de Sèrie B. Sovint Japó ha agafat coses d’occident i les ha millorat (els rellotges, les càmares de fotos...) i també en moltes ocasions el cinema.

Japó és un país amb una societat bastant reglamentada, hi ha formes correctes de fer per a pràcticament tot i moltes coses estan prohibides o restringides. Però precisament per això, les vàlvules d’escap dels japonesos són les més bestials de la humanitat. Es a dir, que quan els deixen, agafen el que siga i ho fan infinitament més gros i això els dona un component caricaturesc envejable. Ells foren els qui agafaren les corregudes a la cara del porno occidental i amb elles inventaren el bukake.

Fa poc poderem vore a Sitges aquesta animalada superlativa; Zombie Ass: Toilet of the Dead. Que pot il·lustrar perfectament lo demencials que poden ser els Japonesos quan s’amollen .

Aquesta peli utilitza tota l’artilleria escatològica possible; vòmits, pets, merda, culs i ho mescla sense mirar pèl amb el sexe. Aixina ens conta una historieta d’un doctor malèfic que crea uns mutants que se’t claven pel cul i et converteixen en Zombie; una quadrilla de japonesos estereotipats es perdrà pel bosc i es trobarà amb el percal.

Dir que és una animalada es quedaria curt, perquè açò hi ha que vore-ho per a creure-ho. La gent de l’Auditori Melià de Sitges es fregava els ulls als seus seients!. Va ser una de les experiències més al·lucinants que hem viscut a una sala de cinema.

La peli està parida per un personatge extraordinari, Noboru Iguchi. És un director de culte idolatrat a Japó, que va començar fent pel·lícules per a adults però que s’ha passat al cinema trash amb hil·larants conseqüències. És un personatge carismàtic, simpàtic i graciós i conta unes històries que son les més bizarres que es poden contar en una pantalla.

Com a mostra vos deixem amb una dada, durant la peli el pensament que més se’ns passava pel cap era: “No pot ser, no s’atrevirà a fer-ho...”

... i s’atrevia, s’atrevia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada